La roda a seguir

                                         

 Per milímetres Boogerd s'impusa a Armstrong en "la seua" Amstel


Michael Boogerd va ser un notable ciclista neerlandés "d'entresegles". Ni més ni menys que tres anys va portar el mallot tricolor de campió del seu país.. Va aconseguir dos etapes en el Tour, va guanyar una París-Niça, dos Setmanes Catalanes i dos Fletxa Brabanzona, però el que més destaca dels seus resultats va ser la gran quantitat de llocs d'honor que va acumular.

Dotat d'un fort demarratge i potència de sobres, no era capaç de controlar els seus nervis i es precipitava en moltes ocasions en llançar els seus atacs en les aproximacions a meta, màximament quan els seus rivals ja li coneixien i buscaven la seua roda per a rematar després. La seua carrera favorita era l'Amstel Gold Race del seu país. Allí va aconseguir una victòria i va ser top10 durant 10 anys consecutius.

Ja retirat en 2013, va confessar que havia utilitzat EPO i transfusions durant la seua estada en l'equip RABOBANK. Al marge d'això, és recordat per la seua actitud atacant en carrera.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Cap de cuir, bidó de plom

Imatge
                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....
Més informació

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació