La intenció d'Anquetil va espentar Altig

                                         

                                     Rudi Altig reb en San Mamés el seu trofeu de la Vuelta 1962

Jacques Anquetil ja tenia dos Tours i un Giro en començar la temporada de 1962. Volia ser el primer ciclista a aconseguir les tres grans voltes per etapes, així que el seu equip, el Saint Raphaël, va alinear un potent conjunt per a donar-li suport (Altig, Stablinski, Geldermans, Elliott, Graczyk…). Per part seua, l'organització va programar una contrarellotge l'antepenúltim dia de 82 km per les quebrades terres basques, la qual cosa facilitaria la victòria del normand. Va aconseguir el seu propòsit… però l'any següent.

En efecte, el Saint Raphaël va guanyar 11 de les 17 etapes, amb 6 corredors distints i la contrarellotge per equips. Anquetil es va mantindre agotzonat, mentres que el jove Rudi Altig va anar guanyant temps, estant sempre al capdavant i demostrant una gran fortalesa. Quan va arribar la contrarellotge, Altig avantatjava en més de 4’ a Jacques i resultava que Rudi era campió del món de persecució, és a dir, un magnífic rodador, i així ho va demostrar marcant 2h. 17’ 07”, un segon menys que Jacques. De fet en la 9a etapa, Altig ja havia demostrat que no estava disposat a cedir davant el seu líder, quan ajudat per ciclistes belgues va neutralitzar una fugida on marxava Anquetil. Altig estava ressentit amb el propi Anquetil i amb Geminiani, el director esportiu, per no haver sigut preseleccionat per al Tour, per ser massa inexpert.

Anquetil no va prendre l'eixida en l'última etapa, adduint una gastritis. Altig es va coronar com el primer alemany a guanyar una gran volta. A més, al juliol va guanyar tres etapes en el Tour (que va guanyar Anquetil) i el mallot verd i, a final de temporada, va guanyar el trofeu Baracchi amb Jacques, al qual pràcticament va haver d'arrossegar en alguns moments.

Rudi Altig va ser el primer gran campió alemany, campió del món en ruta i el primer del seu país a guanyar etapes en les tres grans.