La genètica i els impossibles

                                         

Dos bicicletes, un ciclista i un monstre

Com son pare, va provar primer amb el futbol i es va passar després a la bici. Tant Eddy com Axel sabien que era impossible que el fill superara o igualara al pare. No obstant això Axel Merckx va demostrar amb escreix que no va estar entre els professionals per portar eixe cognom.

Va ser campió de Bèlgica i va aconseguir ser top10 en el Tour, sent el millor classificat del seu país en 6 edicions de la Grand Boucle, a més de guanyar una etapa en el Giro i altres victòries de menor entitat. Però possiblement el major orgull va ser aconseguir alguna cosa que no va aconseguir el seu pare, ser medallista olímpic. Ho va aconseguir a Atenes 2004 on va ser bronze (darrere de Bettini i Paulinho) en la prova en ruta.
La medalla, la seua aportació al museu familiar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació

Un Tour molt avorrit que Desgranges va voler suspendre

Imatge
                                                                                                                               Philippe Thys va guanyar al 1920 el seu tercer Tour En 1919 s'havia représ el Tour passada la I Guerra Mundial en a penes 67 participants (i que soles acabaren 10) i unes carreteres destrossades. Al 1920 s'anava normalitzant la situació però no hi havia diners per a que els fabricants de bicicletes patrocinaren als corredors, no obstant esta vegada 113 ciclistes es presentararen en l'eixida a París, quasi tots francesos o belgues. El temps tòrrid ajudà a que es produïren nombrosos abandons...
Més informació