La fulgurant i breu estrela de Jean-Pierre Monseré
Jean-Pierre Monseré. Després de brillar amb força en el camp aficionat, el mític equip FLANDRIA li fa debutar en professionals a la fi de la temporada 1969, després d'haver sigut subcampió del món amateur, i s'anota, ni més ni menys, que el Giro de Llombardia (és segon en meta, però la desqualificació de Karstens li adjudica la victòria). En 1970 la seua temporada de clàssiques és molt bona per a un debutant, fent top10 en la Het Volk, Roubaix, Fletxa Valona i Liège, entre altres i és seleccionat per a representar al seu país en el mundial d'Anglaterra, en un gran equip capitanejat per Merckx i amb Godefroot com a home més ràpid en cas d'arribada massiva, ja que el circuit és molt pla. Monseré i De Vlaeminck són els més jóvens de l'esquadra.
En la primera part de la carrera ja es fica en un perillosíssim grup de set ciclistes amb 4 italians (Motta, Dancelli, Gimondi i Santambrogio), que arriben a obtindre 3' d'avantatge. Bèlgica reacciona a costa de molt de desgast, ja que el dia és molt ventós. El duel Bèlgica-Itàlia continua amb un atac de Gimondi, possiblement el ciclista més fort aquell dia, que fa que el pelotó no arribe compacte a l'última volta, amb diversos ciclistes amb un xicotet avantatge, entre ells Monseré que arranca a uns 2 km de meta i aconseguix arribar amb escàs marge sobre Mortensen i Gimondi, que li acompanyen en el pòdium final. Curiosament, el danés Leif Mortensen era qui li havia privat del campionat amateur l'any anterior..
Amb el mallot arc de Sant Martí inicia fulgurant la nova temporada i venç la Vuelta a Andalusia, guanyant dos etapes. No obstant això, un fatídic 15 de març, preparant les clàssiques belgues en una prova menor és atropellat per un conductor que no es deté en un encreuament. La fractura de crani li provoca la mort amb només 22 anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada