Costante i l'assassí

                                         

 Girardengo i Pollastri, els més famosos de Novi Ligure

Els unia el seu origen humil i el seu paisanatge i els dos estimaven la bicicleta. Costante Girardengo la va usar per a omplir les seues prestatgeries de trofeus, Sante Pollastri per a cometre malifetes. Costante es va convertir en el primer "campionissimo", Sante va ser el capo d'una banda acusada de sonats robatoris i assassinats.

Si alguna cosa unificava a la convulsa i violenta Itàlia dels anys 20 era la passió pel ciclisme. Mafiosos, camises negres, anarquistes, llauradors o religiosos seguien les gestes dels asos com Girardengo.

Sante Pollastri, un dels delinqüents més buscats per la justícia va emigrar a França per a passar desapercebut, però no va poder resistir la temptació d'acudir al velòdrom de París on es va disputar un dels desafiaments ciclistes més sonats de l'època, un enfrontament sobre la pista dels germans Pelissier (Henri, Charles i Francis), contra un trio d'asos italians, ni més ni menys que Girardengo, Botecchia i Binda. Baggio Cavanna, entrenador de Costante i anys després de Coppi, li va reconéixer entre el públic, i Pollastri li va demanar poder xarrar amb Girardengo. Els dos de Novi Ligure van parlar sobre les seues coses (carreres i trastades), i pel que sembla un fotògraf va captar una instantània que va posar en alerta a la policia. A l'agost de 1927 Pollastri pretenia anar a presenciar el final del Tour per a veure arribar al seu paisà i admirat amic però li va anar impossible per dos motius: el primer perquè Girardengo no va participar en aquell Tour (de fet només ho va fer en 1914 i 1919) i en segon lloc perquè va ser detingut i arrestat en el camí.

Més de 30 anys després, quan va ser amnistiat malgrat haver sigut condemnat a tres cadenes perpètues, va anar a trobar-se de nou amb Costante, del qual es rumorejava que havia sigut el seu delator, li va estrényer la mà  i li va donar les gràcies.