Una clàssica, un sentiment

                                       

Es desborda passió pel ciclisme en Flandes

Si hi ha una carrera que s'identifica amb un poble, ixa és el Tour de Flandes (De Ronde Van Vlaanderen o simplement Vlaanderen). Es la cursa que espera tot l'any l'apassionada comunitat flamenca belga i que la viu com la fiesta nacional. Disputada per primera vegada al 1913 i interrompuda per la IGM, el seu arrelament va aconseguir que ni la IIGM la tornara a interrompre, malgrat a celebrar-se varies edicions en territori ocupat.

Traient l'aïllada victòria del suïs Heiri Suter al 1923, cap estranger obtindria el triomf fins l'arribada de una força bruta de la natura anomenada Fiorenzo Magni, que guanyà tres edicions consecutivas (1949, 50 i 51) i és que per a guanyar cal ser molt dur. La carrera, que supera els 250 km, va buscant les colines o murs adoquinats que són poc menys que santuaris del ciclisme: Kapelmuur (o simplement De Muur), Oude Kwaremont, Paterberg, Bosberg o el temible Koppenberg en una pendent màima del 22% i que va arribar a vetar-se després del famós atropellament d'un cotxe de carrera al danés Jesper Skibby al 1987. A més a més de Magni, Achiel Buysse, Eric Leman, Johan Museeuw, Tom Boonen i Fabian Cancellara ostenten 3 victòries, mentres que els més assidus al pòdium són el propi Museeuw i "Bric" Schotte amb 8 aparicions.

Dificultats al Koppenberg

L'atropellament d'Skibby