Josef Fischer, rei de les clàssiques del segle XIX

                                        

Fischer competint contra un cavall al 1895

Per la quantitat i varietat dels seus resultats en diferents països, es podria considerar a l'alemà Josef Fischer (1865-1953) com el millor classicòman del S-XIX. Guanyador de la primera edició de la París-Roubaix al 1896, malgrat que per aquells temps no sospitaria la notoriedad que adquiriria la, segurament, reina de las clàssiques i monument ciclista. Este èxit ja l'havria fet passar a la història del ciclisme però a més a més s'anotà una Burdeos-París i altres curses internacionals d'aquella època, com la Moscú-San Petersburg, Viena-Trieste, Viena-Berlín, Milà-Munich, Trieste-Graz-Viena o Munich-Coburg.

No obstant també podrien discutir-li ixe honor de millor classicòman del segle ciclistes com Lucien Lesna, Gaston Rivierre i inclús Maurice Garin. Qualsevol d'ells digne successor de Charles Terront.

Ja amb 38 anys, Josef Fischer va participar al primer Tour de França, en el que es classificà 15é.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

Imatge
                                                                             Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier. Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri...
Més informació