La nova tecnologia va matar Paco Cepeda

                                         

Francisco Cepeda, la primera víctima mortal en carrera del Tour

Al Tour de 1935 arribaren les llantes de duralumini que substituien les tradicionals de fusta. L'avanç tecnològic era inevitable. Se proporcionaren estes llantes a tots els participants per a que ningú estiguera en desavantatge. Però no s'havien previst els inconvenients de les noves rodes. La calor del juliol francés les calfava en excés i el pegament utilitzat pels tubulars es fonia. Les punxades i reventons eren constants. A més a més als prolongats descensos dels grans ports, les sabates dels frens també contribuïen a l'increment de la temperatura de les rodes.

L'etapa que arribava a Grenoble, travessant el Galibier, va ser bona mostra d'això. Va haver innombrables punxades i caigudes. Una d'elles, ocurreguda a Rioupéroux, li costà la vida a Francisco Cepeda, convertin-se aixina, el ciclista basc, en el primer mort a la ruta del Tour de França.

Com sol succedir en estos casos hi ha versions contradictòries, però la més fiable és que la caiguda va estar provocada perquè es va eixir el tubular d'una de les rodes en una corba, encara que també es parlà d'atropellament d'un vehicle a motor de la pròpia carrera. Siga com fora, Cepeda va faltar tres dies després de l'accident a un hospital de Grenoble i el Tour va tornar a les llantes de fusta.

Si bé Cepeda no va ser una estrella del ciclisme, en la seua primera participació al Tour al 1930 fou 27é i l'any de la desgràcia havia sigut 17é en la primera Vuelta a Espanya de la història, encara que això no li va valdre per a participar dins de la selecció espanyola per al Tour, i va participar com "isolé" (sense equip).