El primer triplet

 

                                                "Els campions arriben a soles a la Casse Deserte"

Va haver d'esperar fins la dècada dels 50, possiblement l'època en que més grans campions coincideren, per a que un ciclista aconseguira tres victòries consecutives al Tour de França (*). I va ser Louison Bobet qui ho va fer als anys de 1953 a 1955 per a completar una "dècada prodigiosa" del ciclisme, succedint a noms como Bartali, Coppi, Koblet o Kubler i precedit a Anquetil, Gaul o Bahamontes.

Bobet fou un corredor completíssim: guanyà 4 dels 5 monuments, va ser campió del món i aconseguí el G.P. de les Nacions (l'oficiós campionat mundial de contrarrellotge de l'època), malgrat que tambié va ser conegut per ser molt supersticiós: canviava una i altra vegada la cinta del manillar, li obsesionava el nombre 41 i era fràgil de moral. Una placa el recorda junt a Fausto Coppi al Col d'Izoard, testimoni de les seues millors gestes.

El seu germà Jean, que també arribà a professional, fou campió mundial universitari i és l'autor d'una magnífica biografia de Louison.

                                                          Bobet, animat per la seua dona

(*) El belga Philippe Thys ja havia aconseguit tres Tours als anys 1913, 1914 i 1920