Una clàssica massa "clàssica"

                                             

                                               Herman Van Springel, el rei de la Burdeos-París

Una clàssica des de Burdeos fins París en estos temps seria impensable pels professionals. La carrera, què va nàixer al 1891, sobrevisqué no obstant fins al 1988. Fins als anys 60 va ser disputada pels millors del pelotó, és prou en fixar-se en el seu palmarés per a trobar entre els seus guanyadors a estrelles com Garin, Georget, Christophe, Faber, Kubler, Bobet, Simpson o Anquetil però cada vegada costava més reunir una bona participació quan el calendari de proves importants anava en augment i, preparar una carrera de 600 km trencava els esquemes dels més grans. La segona part de la carrera es feia darrere derny, és a dir, el ciclista circulava a roda de la moto del seu entrenador. Era, sense dubte, una cursa diferent.

Així doncs, al 1975, per exemple, soles 10 participants foren de la partida i la prova va anar especialitzan-se massa, motiu pel que acabaria desapareixent del calendari professional. El belga, Herman Van Springel, que a punt va estar de guanyar el Tour, s'especialitzà en la clàssica  i amb 7 victòries i altres 3 pòdiums va ser el corredor més destacat.