Rivière es quedà a mig camí

                                     

                                                        Roger Rivière, el rei del Vigorelli


Campió del món de persecució, va batre per dues vegades el rècord de l'hora d'Anquetil al velòdrom Vigorelli de Milà. Era dos anys mé jove que Jacques i al Tour del 59 va batre també al normand en les dos contrarrellotges. i a més a més era bon escalador.

Al 1960 sense la participació d'Anquetil al Tour, l'equip francés afronta la carrera en dos teòrics caps de files: Anglade, segon l'any anterior i Rivière. Anglade perd temps, segons ell traicionat pel seu propi equip i vaticina que el Tour el guanyarà Nencini perquè Roger caurà en algún descens per ser molt ansiós.

Malauradament encerta. Rivière que soles estava a 1'38" de Nencini a la general, i en una contrarrellotge el penúltim dia de 83 km a la vista, cau al descens del Col de Perjuret. Les seues greus lesions li afecten la mèdul·la. Tardarà anys en recuperar la movilitat, mai més podrà competir. Soles tenia 24 anys.


                                Rescat de Rivière en la caiguda de la 14ena etapa del Tour de 1960

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Les forquilles de Christophe

Imagen
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ser líder, el més vell de l'història del Tour, amb 37 anys.
Leer más

El fi de la tirania

Imagen
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Leer más

Duel al volcà

Imagen
                                                              12 de juliol de 1964 (20a. etapa del Tour) El final al Puy-de-Dôme era propici per a Raymond Poulidor. Semblava l'oportunitat de vestir el maillot groc i intentar allunyar a Anquetil per afrontar l'última contrarrelotge en suficient avantatge. Escalaren junts, en paral·lel, colze amb colze, estudian-se. A la fi, a poc del final "Poupou" demarrà però per davant Julio Jiménez i Bahamontes copaven les bonificacions y el limousin soles va poder obtindre 42" sobre Jacques. No fou suficient per al groc. Dos dies després Anquetil guanyà la contrarrelotge i es va anotar el seu cinqué Tour.
Leer más