Magni, una llegenda eclipsada

                                       

                                                  Mítica imatge de Magni al Giro de 1956


Fiorenzo Magni ho va tindre tot per a ser un autèntic mite. Al Tour de Flandes soles hi havien guanyadors belgues, a excepció del suís Suter, però Magni el conquistà en 1949, 1950 i 1951 cosa que li va donar l'apelatiu de "El lleó de Flandes". Fou també el primer ciclista en aconseguir victòries d'etapa a les tres grands voltes i, per damunt de tot, guanyà 3 Giros d'Itàlia coincidint en el temps i l'espai amb els dos deus italians del pedal: Coppi i Bartali.

A la fotografia se'l pot vore tirant en les dents del manillar. Tenia la clavícula trencada i va tindre la desficaciada i segurament absurda idea d'ajudar-se d'esta manera a subjectar la bicicleta durant una cronoescalada. Va seguir no obstant això en el Giro, al que encara le restaven varies etapes i inclús va patir altre fort bac, però acabà segon. Un autèntic gladiador al que li va tocar competir contra el duel més pasional de la història del ciclisme.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Les forquilles de Christophe

Imagen
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ser líder, el més vell de l'història del Tour, amb 37 anys.
Leer más

El fi de la tirania

Imagen
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Leer más

Duel al volcà

Imagen
                                                              12 de juliol de 1964 (20a. etapa del Tour) El final al Puy-de-Dôme era propici per a Raymond Poulidor. Semblava l'oportunitat de vestir el maillot groc i intentar allunyar a Anquetil per afrontar l'última contrarrelotge en suficient avantatge. Escalaren junts, en paral·lel, colze amb colze, estudian-se. A la fi, a poc del final "Poupou" demarrà però per davant Julio Jiménez i Bahamontes copaven les bonificacions y el limousin soles va poder obtindre 42" sobre Jacques. No fou suficient per al groc. Dos dies després Anquetil guanyà la contrarrelotge i es va anotar el seu cinqué Tour.
Leer más