I Merckx també guanyà la Vuelta

                                     

                                                          Merckx completando palmarés


Ja portava guanyats 4 Tours i 3 Giros i l'organització de la Vuelta el volia al seu palmarés, aixins que al 1973 disenyà un recorregut que li parava molt bé i Eddy no va desaprofitar l'ocasió. Malgrat que les contrarrellotges no eren llargues, les guanyà totes i les metes volants bonificades tampoc li vinguéren malament. Es va impossar en sis etapes y no donà opció a Ocaña (la Vuelta es va plantejar com l'esperat duel Merckx-Ocaña). Merckx va guanyar la general, la regularitat, las metes volants i la combinada però "soles" va poder ser segon a la classificació de la muntanya, el superà José Luis Abilleira.

Com curiositat, conten que al entrar el pelotó a una localitat, algú havia desplegat de banda a banda del carrer una pancarta del partit comunista. Merckx va vore la pancarta i esprintà per a passar primer (per si de cas).

El pódium final: Merckx, Ocaña i Thévenet es l'únic fins el moment que posseix  tres guanyadors de Tour.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació