El campió generós

                                                     

                                                                    Tour 2003 - Isola 2000


Miguel Induráin va ser un campió atípic. Tots els gran dominadors acapararen victòries mentres puguéren. Per a Eddy Merckx, per exemple, era impensable no intentar guanyar quan es possava un dorsal, segons ell era trair a la pròpia carrera no intentar guanyar-la. Bernard Hinault va esclafar als seus rivales mentres va poder i, quan no,  ho va aconseguir també moltes vegades intimidant en la seua presència o buscant acords. També Coppi, Anquetil, Binda no desaprofitaren ocasions para engreixar el seu palmarés.

No va ser el cas de Miguel. Es marcava objetius i els aconseguia perquè era el millor però pel camí no aprofitava la seua superioritat i, si no deixava guanyar als seus rivales, al menys no els disputava les victòries que no tenia marcades. Rominger, Chiapucci, Leblanc i qui sap quants més gaudiren la generositat del gegant navarrés.  Existeix alguna foto d'Induráin en els braços en alt vestint de líder ?

No és d'estranyar que no se li conéguen enemics.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Les forquilles de Christophe

Imagen
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ser líder, el més vell de l'història del Tour, amb 37 anys.
Leer más

El fi de la tirania

Imagen
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Leer más

Duel al volcà

Imagen
                                                              12 de juliol de 1964 (20a. etapa del Tour) El final al Puy-de-Dôme era propici per a Raymond Poulidor. Semblava l'oportunitat de vestir el maillot groc i intentar allunyar a Anquetil per afrontar l'última contrarrelotge en suficient avantatge. Escalaren junts, en paral·lel, colze amb colze, estudian-se. A la fi, a poc del final "Poupou" demarrà però per davant Julio Jiménez i Bahamontes copaven les bonificacions y el limousin soles va poder obtindre 42" sobre Jacques. No fou suficient per al groc. Dos dies després Anquetil guanyà la contrarrelotge i es va anotar el seu cinqué Tour.
Leer más