1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

                                     

                        Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour

Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier.

Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri Cornet (5é classificat en principi), l'honor de vencedor. No obstant, Cornet era soles el seu pseudònim, en el que es va inscriure per a ocultar a la família que era ciclista, pareix ser que el seu verdader cognom era Jardy. Encara que al Tour, la seua millor classificació posterior va ser 8éª, va replegar molts bons resultats en altres curses, com la seua victòria a la París-Roubaix de 1906.

Malgrat el pas dels anys, Cornet seguieix ostentant el rècord de ciclista més jove en guanyar el Tour (soles contava 19 anys), en una edició en que Henri Paret (que acabà 11é), també posseix  el rècord de ciclista més longeu en participar (i acabar) la carrera, en 50 anys. Per anomenar altra curiositat d'esta edició, dir que el 15é i últim dels classificados, va emprar 101 hores y mitja més que Cornet (més de 4 días més) en completar les 6 etapes de les que va constar la segona edició del Tour de França.