El quart no ix en la foto

 

                                       Zoetemelk, un imprescindible de la història del ciclisme

Qui passa a la història són els guanyadors, dels quals tots s'acorden. Després estan els quadres d'honor de les carreres, ací ja solen aparèixer els tres primers, el podi, or, argent i bronze, a imitació dels Jocs Olímpics. La resta ja és per a les estadístiques, per als curiosos, amb poc valor històric. Ser quart passa bastant desapercebut malgrat haver-se quedat a un pas de l'escaló, amb la medalla de xocolate.

Repassant els quarts en els monuments o en el mundial de ruta, el màxim "cuatrero" ha sigut Peter Sagan, el millor ciclista eslovac fins a la data. No crec que li preocupe al triple campió mundial haver sigut sis vegades quart, encara que 5 d'eixes 6 vegades haja sigut a la Milà-Sant Rem, prova en la qual mai va aconseguir guanyar, sent segon un parell de vegades també.

En cinc ocasions han sigut quarts en les citades carreres Merckx, Magni, Bartoli i Kristoff, però tots van conéixer victòries, alguns molt assíduament.

Quant a les grans voltes, Joaquim Rodríguez va ser 4t en quatre ocasions i encara que va xafar el podi en les tres, mai va estar en el més alt. Tres quarts llocs acumulen també Bartali, Zoetemelk, Contador, Van Impe, Scarponi, Landa i Canepari.

Dos mencions especials: el citat Zoetemelk, guanyador de Tour (i sis segons llocs), Vuelta i mundial amb set quartes posicions entre monuments i tours, però cap triomf ni podi en les clàssiques, i Wladimiro Panizza, el xicotet escalador italià amb podi en Giro i Sant Rem i sis quarts llocs en cinc carreres diferents (Tour, Giro, Mundial, Llombardia i Liège).

                                                                    "Miro" Panizza