Els debuts al Tour solen ser durs.

                                         

                                            Lucien Buysse va aconseguir la victòria al sext intent


 El Tour de França és la carrera on tots volen arribar en el seu millor moment, però l'experiència i la maduresa del ciclista també és molt important. Dels 63 vencedors finals de la història de la Grand Boucle, només 12 eren debutants en la carrera, incloent-hi la primera edició on debutaven tots, clar.

Després dels pioners Garin, Cornet i Trousselier va caldre esperar a 1947 per a què el debutant (que no inexpert), Robic s'imposara. Els altres huit que fins hui poden entonar el "Vini, vidi, vinci" han sigut: Coppi (1949), Koblet(1951), Anquetil(1957), Gimondi(1965), Merckx(1969), Hinault(1968), Fignon(1983) i Pogaçar(2020).

Ni més ni menys que 16 dels futurs guanyadors van començar amb abandó com Pelissier, Buysse, Bobet, Ocaña o Indurain i altres amb classificacions finals poc prometedores: Lapebie 23é, Bahamontes 25é, Thevenet 35é, Rijs 95é, Wiggins 122é o Thomas 140é, per exemple.

Però la insistència té el seu premi. Bobet, que va guanyar tres tours, no va aconseguir el primer fins al seu sext intent, com els va passar a Pelissier, Buysse, Gaul, Thevenet, Janssen, Delgado i Wiggins. A la sèptima ho van aconseguir Indurain, Rijs i Evans. A l'octava Van Impe i Sastre. A la novena Thomas i a la dècima Zoetemelk.

                              Geraint Thomas: en 2007 va ser 140é (penúltim), pero guanyà al 2018

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació