L'èpic circuit als camps de batalla

 

                                                                L'itinerari de la prova



Només feia cinc mesos que havia finalitzat la I Guerra Mundial quan es va disputar este circuit que, en sis etapes recorria alguns dels escenaris més cruents i significatius de la guerra. Com no podia ser d'una altra manera davant eixe paisatge dantesc i desolador entre ruïnes i camins destrossats, la carrera va ser poc menys que heroica per als 87 ciclistes que la van iniciar. Amb etapes que algunes superaven els 300 km i amb una climatologia que només els va respectar l'últim dia camì d'Estrasburg, d'on també havia partit la primera etapa. En la tercera etapa, Brussel·les-Amiens de 323 km, El guanyador va emprar 18h 28', però és que el quint ciclista que va entrar en meta ho va fer quasi 9 hores després. En la penúltima van haver de superar el Ballon d'Alsàcia i, a causa de la capa de neu, els corredors van coronar el port amb la bicicleta al muscle.

En eixes penoses condicions en les quals de vegades els participants necessitaven buscar els indicadors dels camins entre els enderrocs, van transcórrer les etapes amb unes diferències abismals entre els participants, entre els quals es trobaven grans noms com Alavoine, Duboc, Buysse i el guanyador final, Charles Deruyter, que havia vist truncada (com tants altres) la seua carrera pel conflicte bèl·lic.

Deruyter es va imposar en tres etapes i va ser el millor dels 19 ciclistes que van acabar la prova, avantatjant en 2h 25' al seu compatriota belga Urbain Anseuw, que va ser segon.
        Charles Deruyter havia sigut 2n unos anys abans en la París-Roubaix i en la París-Tours

Comentaris

  1. Quines etapes més besties! Tantíssimes hores dalt d'una bici... Quins animals!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Guanyadors fora dels palmarés