Una contrarrellotge de 139 km què no va aclarir res
Després de passar Pirineus i Alps, en la 19a etapa del Tour de 1947 esperava la Vannes-Saint Brieuc de 139 km contrarellotge. Allí amb un temps de 3h.49'36" s'imposava un jove belga de 21 anys, Raymond Impanis, a una mitjana de 36,324 km/h. Segon va ser Aldo Ronconi a 4'54" i tercer Jean Robic a 6'32". Van haver diversos corredors que van cedir més de mitja hora, Florent Matjieu va ser últim a 39'48". El líder, Pierre Brambilla, havia sigut 5é, perdent 8 minuts, però es mantenia al capdavant de la classificació. La seua desfeta la va tindre l'últim dia camí de París, quan en un nefast dia, on es va alimentar tard i malament, va cedir tant ell com el seu company Ronconi, que era segon, quasi un quart d'hora amb Robic, que va ser el guanyador d'aquell Tour sense haver vestit ni un sol dia el mallot groc. El desastre de l'equip italià el venjaria un any després Gino Bartali,"el frare volador".
Tornant a Impanis, un excel·lent classicòman, va aconseguir imposar-se en dos etapes més del Tour l'any següent i la seua millor classificació final va ser un sext lloc. En les clàssiques si va tindre un paper destacat, sent el tercer ciclista que va aconseguir el doblet Flandes-Roubaix (després de Suter i Gijssels) en el mateix any (1954), obtenint altres prestigiosos triomfs en altres clàssiques. Com a curiositat dir que va ser 4 vegades segon a la Liège-Bastogne-Liège, que mai va arribar a guanyar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada