Un velòdrom sense obsolescència
A les afores de Brighton (UK) es va construir una pista per a bicicletes al voltant d'un camp de criquet, que va ser inaugurada al maig de 1887. No sé si és molt correcte anomenar-li velòdrom, pel concepte actual de la paraula. El cas és que és la instal·lació més antiga del món que es coneix i que seguix en funcionament quasi segle i mig després.
Com en l'època no hi havia estàndard, la longitud era (i és), de 1900 peus, uns 579 m, i tampoc té exactament forma ovalada ni les corbes són regulars i ni tan sols és totalment pla, però és el més antic encara en ús.
Encara més vell és el Andreasried d'Erfurt, a Alemanya, una pista d'arena en 1885 que es va recobrir de ciment en 1889, però que va ser demolit i reconstruït per a adequar-la a mesures reglamentàries, en 1974 a 333 m i en 2007 a 250 m.
El primer velòdrom cobert va ser el Vel d'Hiv de París, que era un pavelló de l'Exposició Universal de 1889, que quan va quedar en desús, Henri Desgranges, futur pare del Tour de França, va demanar permís per a convertir-ho en velòdrom i establir un nou rècord de l'hora amb 35,325 km el 11-5-1893. El velòdrom es va inaugurar oficialment en 1903.
Malauradament es va fer famós per ser el lloc on, en la major batuda de jueus de la França ocupada, es va recloure a milers de persones per a ser traslladades als camps d'extermini nazis.
El trist ús del Vel d'Hiv de París durant la IIGM
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada