Pogacar batent rècords, trencant barreres i acostant-se al més gran

 

                                                       Tadej Pogacar està fent història


Final de la temporada 2025 i Tadej Pogacar sembla que no té sostre. En adjudicar-se, en solitari com quasi sempre, al Giro de Llombardia establix dos rècords més. És el primer ciclista que guanya un mateix monument 5 vegades de manera consecutiva (igualant en nombre de triomfs en la clàssica de les fulles mortes a Fausto Coppi), i és el primer ciclista en la història que fa pòdium en les 5 carreres (guanyant en tres d'elles). Merckx va guanyar 3 monuments quatre temporades però mai va estar en els 5 podis d'un mateix any.

Acaba el seu 2025 amb 20 victòries en 50 dies de competició, una cosa també inaudita i amb la sensació que té a l'abast superar els 5 tours, ser el quart home a guanyar tots els monuments i qui sap quantes coses més, ja que encara té 27 anys. No té temps de superar en quantitat a Merckx, però potser si en qualitat dels seus triomfs. Qui anava a predir fa uns anys que seria un eslové qui posaria en dubte per primera vegada la supremacia històrica de "el Caníbal" ?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació