El Tour "de l'altre costat"

                                                     

                                                                Cartell publicitari de 1954


Adolf Schur, Ryszard Szurkowski i Sergey Soukhoroutchenkov van ser autèntics ídols ciclistes… a Europa de l'est.

En 1948, gràcies a la iniciativa d'un periòdic txecoslovac i un altre polonés, es va celebrar per primera vegada la Varsòvia-Praga, que va guanyar el iugoslau August Prosinek. De fet va haver-hi una altra edició el mateix any en sentit Praga-Varsòvia. La carrera va anar prenent importància i va passar a denominar-se Carrera de la Pau. Este mini-tour a l'Europa darrere del teló d'acer va anar ampliant-se geogràficament, visitant Berlín, Moscou, etc i augmentant el nombre d'etapes. Alimentant-se de la puresa de l'esport suposadament amateur, del qual es presumia en aquells països, els guanyadors van adquirir bastant notorietat en aquelles terres.

La Carrera de la Pau va arribar a tindre 18 etapes i recórrer més de 2500 km i estava oberta a corredors de qualsevol nacionalitat, sempre que no foren professionals. El mateix Miguel Indurain va participar en 1983.

Amb la caiguda del teló d'acer i la professionalització dels millors ciclistes de l'est, la prova va anar decaient en interés i va acabar per desaparéixer en 2006. Steffen Wesemann (que va arribar a guanyar com a professional una Lieja), és qui va ostentar el rècord de victòries totals amb 5. També altres notables ciclistes com Uwe Ampler, Jan Svorada, Olaf Ludwig, Jens Voigt i Michelle Scarponi, la posseïxen en el seu palmarés.

En els últims anys s'ha recuperat com a carrera sub23.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

La pera de Pollentier

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim