El "friki" que va desafiar l'hora

                                         

Graeme Obree "agotzonat" en la seua bicicleta

El rècord de l'hora que posseïa Moser va ser tot un desplegament de mitjans,tecnològics, després d'uns conscienciosos estudis físics i mèdics. El trentí amb una revolucionària bicicleta amb una enorme roda posterior per fi batia la marca de Merckx de 1972.

Però si la bicicleta de Moser va cridar l'atenció per la seua aerodinàmica, el seu successor en la plusmarca dels 60 minuts, Graeme Obree, va cridar l'atenció... per tot. Un quadre reduït, un manillar minúscul, molt pròxim al sillí i fins i tot peces tretes d'una llavadora. Tot això dissenyat i muntat per un escocés excèntric que havia d'adoptar una estranya posició sobre la seua màquina, molt encollit, on els genolls arribaven molt prop del pit, que estava bolcat sobre el manillar. Per descomptat, de còmode tenia poc. No obstant això, el propi Moser, amb 42 anys i ja retirat i adoptant la "postura Obree" va demostrar l'efectivitat de la postura i no va caminar molt lluny de recuperar el seu rècord. De fet va superar la seua antiga marca.

El cas és que Obree no sols va aconseguir batre per dos vegades el rècord de l'hora (52,713 km), alternant els seus èxits amb l'anglés Chris Boardman, d'estil més ortodox, sinó que va ser també dos vegades campió del món de persecució (1993 i 1995), batent al propi Boardman.

Este ciclista que s'avituallava amb entrepans de melmelada, es va dedicar una vegada retirat al disseny de bicicletes poc convencionals. Una difícil personalitat li va portar a tres intents de suïcidi, encara que afortunadament en l'actualitat gaudix d'una vida més estable. La seua vida ha sigut portada al cinema en 2006 en el film "L'escocés volador"