Rik I, campió i pesseter

                                         

                                     Van Steenbergen bateix a Coppi a la París-Roubaix al 1952

Com sol succedir, quan parlem d'un esportista convertit en mite, existeixen moltes històries que tendeixen a l'exageració, tot i que estiguen basades en fets contrastats. Rik Van Steenbergen  acumula prou relats al límit de la realitat.

El que és cert és que a dia de hui, és el ciclista més jove en guanyar un monument (Tour de Flandes de 1944, en 19 anys) i el primer en ser triple campió mundial de ruta (récord igualat però no superat encara) i que la seua exitosa carrera es va prolongar fins a meïtat dels anys 60 recollint un incontable nombre de triomfs. La xifra més admesa arriba a 265-270 victòries en carretera, mentres que en pista, segons la font on es consulte i com es contabilitzen, van de 700 fins a 1200.

Sembla que el seu afayn de victòries estava molt relacionat en els diners i corria allà on més suculent era el premi o millor fixe per participar li s'oferia, aixins que preguntava on era l'eixida, un bon lloc per a sopar i quant y quan cobraria. Al 1957 i en soles 48 hores va participar (i guanyar) al Congo, Copenhague, París i Lieja.

Fou un sprinter extraordinari però es va saber defendre a qualsevol terreny. Com exemple, el Giro de 1951 que amb rivals de la mida de Coppi, Bartali, Magni, Kubler, Koblet, Bobet  Kint, Schotte o Impanis, es clasificà 2n a menys de 2’ del vencedor final, Fiorenzo Magni. Tot un rei del pedal, batejat Rik I i succedit per altre que tal, Rik II (Rik Van Looy).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les forquilles de Christophe

El fi de la tirania

La pera de Pollentier