Rik I, campió i pesseter

                                         

                                     Van Steenbergen bateix a Coppi a la París-Roubaix al 1952

Com sol succedir, quan parlem d'un esportista convertit en mite, existeixen moltes històries que tendeixen a l'exageració, tot i que estiguen basades en fets contrastats. Rik Van Steenbergen  acumula prou relats al límit de la realitat.

El que és cert és que a dia de hui, és el ciclista més jove en guanyar un monument (Tour de Flandes de 1944, en 19 anys) i el primer en ser triple campió mundial de ruta (récord igualat però no superat encara) i que la seua exitosa carrera es va prolongar fins a meïtat dels anys 60 recollint un incontable nombre de triomfs. La xifra més admesa arriba a 265-270 victòries en carretera, mentres que en pista, segons la font on es consulte i com es contabilitzen, van de 700 fins a 1200.

Sembla que el seu afayn de victòries estava molt relacionat en els diners i corria allà on més suculent era el premi o millor fixe per participar li s'oferia, aixins que preguntava on era l'eixida, un bon lloc per a sopar i quant y quan cobraria. Al 1957 i en soles 48 hores va participar (i guanyar) al Congo, Copenhague, París i Lieja.

Fou un sprinter extraordinari però es va saber defendre a qualsevol terreny. Com exemple, el Giro de 1951 que amb rivals de la mida de Coppi, Bartali, Magni, Kubler, Koblet, Bobet  Kint, Schotte o Impanis, es clasificà 2n a menys de 2’ del vencedor final, Fiorenzo Magni. Tot un rei del pedal, batejat Rik I i succedit per altre que tal, Rik II (Rik Van Looy).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

El fi de la tirania