Quasi perd el triomf de sa vida
Giuseppe Guerini va ser un bon escalador, però sobre tot un gran estratega, ja que va seber optimitzar al màxim les seues aptituds per aconseguir bones victòries i inclús fer pòdium en dues ocasions al Giro.
Arribà l'etapa en final a Alpe d'Huez amb 220 km i passos anteriors per Mont Cenis i la Croix de Fer al Tour de 1999. Per davant Heulot i Bourguignon obtènen gran avantatge, però a peu de l'últim port a penes els resten dos minuts i mig de marge. Heulot és atrapat a soles 3,5 km de meta, mentres que el seu company ja havia cedit poc abans. El grup de cap és molt reduït, amb els favorits i en bons escaladores: Armstrong, Zulle, Tonkov, Escartín... Guerini no cedeix del grup y quan els demés es vigilen, ataca a falta de 2 km. Obri forat ràpidament i en l'último tram que s'apropa, que baixa en duresa, sembla que la victòria no li la pot llevar ningú, però quasi baix la banderola de l'últim quilòmetre un jove aficionat irromp al mig de la calçada per a fer-li una foto, no calcula bé la distància i Guerini l'atropella caiguent totsdos a terra. Quasi tan ràpid como cau, s'alça i ajudat pel propi adolorit i arrepentit espectador ix disparat cap a meta, que aconsegueix conquerir 21" per davant de Tonkov, segon a l'etapa. Final feliç. Sis anys més tard va aconseguir altra etapa a Puy-en- Velay.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada