Tres gegants que deixen pas
Tots els anys abandonen els pedals decenes de professionals, com és natural, pero al 2022 coincidiren tres corredors enormes que possiblement han estirat un mica més del que calia la seua retirada. D'estils molt diferents, però que han deixat una fonda emprenta al ciclisme de les dos primeres dècades de segle.
Philippe Gilbert va estar a punt de ser el quart home (i el quart belga) capaç d'apuntar-se els 5 monuments. Li faltà la Milà-Sant Remo on va ser dos vegades tercer. Al més pur estil flamenc, el valò s'anotà innombrables clàssiques i semiclàssiques i va aconseguir triomfs parcials en les tres grans voltes, encara que les classificacions generals d'aquestes li paraven grans. Va ser campió del món al 2012
Precisament el campionat mundial fou el cim en la carrera d'Alejandro Valverde. No va desistir de la seua obstinació fins a conseguir-ho llepant la quarentena (poseix el rècord de 7 pòdiums i 11 vegades top-10 a las cites mundialistes). Ciclista dotat d'una explosivitat irresistible i competitivitat inesgotable, va obtindre 3 doblets Flecha Valona-Lieja i a punt va estar d'aconseguir el triplet de les Ardenes quan a més a més fou 2n a l'Amstel. També aconseguí parcials en totes les grans voltes i guanyà una Vuelta a Espanya, així com moltes carreras d'una setmana.
Vincenzo Nibali és un dels 7 ciclistes històrics en guanyar Vuelta, Giro(2) i Tour. Ja seria suficient per a pujar-lo a l'Olimp ciclista, malgrat de ser possiblement el més limitat. Sent un corredor complet, altres ciclistes el superaven escalant o rodant contra el crono, però "il squalo de Mesina" sabia aprofitar les seues oportunitats. La seua astúcia i la seua capacitat i valentia en els descens li proporcionà molts èxits. De fet arribà a imposar-se a la Milà-Sant Remo, carrera que s'adaptava poc a les seues característiques. Com no, també guanyà etapes a les tres grans i un parell de Lombardies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada