De sobte, un estrany... o dos
La dècada dels 90 ens obsequià en dos campions vinguts d'origens poc habituals.
Djamolibdine Abdoujaparov, potser encerte l'ortografia, era un uzbek en dinamita a les cames. Dotat d'una poderossísima musculatura al tren inferior, va ser un sprinter molt temut, sobrenominat "el terror de Tashkent" que feïa oscil·lar la bicicleta de forma violenta als metres finales, cosa que li va provocar moltes caigudes, tant a ell com als seus rivals.. Va aconseguir guanyar etapes a les tres grans voltes i el maillot de la regularitat a totes elles (al Tour en tres ocasions).
Andréi Tchmil, podria estar ben escrit, fou d'origen moldau, i es va convertir en un dels millors especialistes als adoquins, guanyant la París-Roubaix i el Tour de Flandes ni més ni menys, a més a més d'altres clàssiques del nord, permitin-se inclús sorprendre als velocistes a la Milà-Sant Remo i aconseguint aixins el seu tercer monument. Com curiositat posseïx el rècord d'haver competit baix cinc nacionalitats diferents: Unió Soviètica, Moldàvia, Rússia, Ucraïna i Bèlgica.
Ni Uzbekistan ni Moldàvia han donat encara dos talents semblants a Djamolibdine o Andréi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada