El primer gran de la història

                                         

                                                                  Setembre de 1891


Charles Terront, a la part central baixa de la fotografia, al seu pas per Saint Brieuc camí de la victòria en la primera edició de la París-Brest-París de quasi 1300 km, en la que va invertir més de 71 hores.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació

Les carreteres colombianes varen engolir a dos mites

Imatge
                                                                         Koblet, Coppi i Hoyos a Colòmbia La baixada física de Coppi en 1958 era ja molt evident però continuava sent el ciclista més gran que mai havia existit. Li van convidar a Colòmbia i, en companyia de dos compatriotes es va anar a córrer al velòdrom de Bogotà, rebut com el mite que era. Amb el recinte ple de gom a gom, la depurada tècnica i l'estil del Campionissimo va ser suficient per a batre amb facilitat als pedalistes locals, tant en la prova de puntuació com en la d'eliminació. Va allargar la seua estada al país per a participar en "La Pintada", una carrera d'anada i tornada des de Medellín fins a la localitat que donava nom a la carrera (encara que el nom oficial era "El Clásico Colombiano"). Per a ...
Més informació

Tot per la Roubaix !

Imatge
                                                                                                                       Agònic sprint al velòdrom de Roubaix Tant Gilbert Duclos-Lasalle com Franco Ballerini van dedicar bona part de les seues brillants carreres a la seua obsessió: la París-Roubaix. Els dos van aconseguir la victòria en dos ocasions, el francés en 1992 i 1993, i l'italià en 1995 i 1998. Gilbert va participar en 18 ocasions i les seues victòries van arribar quasi al final de la seua carrera amb quasi 40 anys. Abans de les seues victòries va ser dos vegades segon i una vegada quart, sext i sèptim. Per la seua part Ballerini va ...
Més informació